Els ermitans de Betlem saberen aprofitar amb saviesa els recursos naturals del seu entorn, no només per conrear els horts, sinó també per obtenir fusta, mel, cera, pedra o fibres de garballó, entre d’altres.

La llatra (llata) era una activitat molt estesa a convents i ermites, tant per raons d’autosuficiència com de meditació manual. Fabricaven petits objectes d’ús comú amb fulles de garballó, venuts o intercanviats als pobles veïns. Aquesta activitat aprofitava les fulles del garballó (Chamaerops humilis), planta autòctona que creix de manera natural a la Serra de Llevant, on s’ubica l’Ermita de Betlem.

El garballó (bargalló, palmito, magallón) és una palmera que pot fer d’un a dos metres d’alçada, sol tenir el troc davall terra, revestit de protuberàncies i les fulles (palmes) en forma de ventall.

Aquí davant es pot contemplar un exemple certament voluminós.