- BETLEM
IP2
- CAT
- ESP
- EN
- BETLEM
- CAT
- ESP
- EN
Segons la tradició visqué més de noranta anys en una cova, alimentant-se de dàtils i de mig pa que, cada dia, li duia un corb. La seva vida simbolitza la solitud i el silenci com a camí de trobada amb Déu.
Inspirat per l’exemple de Pau, visqué al desert organitzant comunitats d’ermitans i ensenyant que la pregària i el treball manual són formes de servei i disciplina espiritual.
La vida i l’exemple de sant Pau de Tebes i sant Antoni Abat marcaren el naixement de la tradició eremítica cristiana. Els seus relats foren llegits durant segles com a models de vida retirada, pregària i treball.
A Mallorca, Joan Mir i Vallès (1624–1688), fundà la Congregació dels Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni, reconeguda pel bisbe de Mallorca el 1684. Aquesta fou la congregació que s’establí a l’Ermita de Betlem.
La devoció a sant Pau i sant Antoni es manté viva en les ermites. La majoria d’ermites mallorquines conserven representacions de sant Pau, sant Antoni o sant Onofre, escenes del desert o símbols de vida ascètica (el corb, el bastó, el porquet). Aquests elements expressen la continuïtat visual i espiritual amb els primers ermitans cristians.
