El molí d’aigua de l’Ermita de Betlem formava part del sistema hidràulic utilitzat pels ermitans per aprofitar l’aigua de la Font de na Bernadeta.

A través de la canal provinent de la Font de na Bernadeta, l’aigua s’acumulava al safareig, i des d’allà queia per un cup inclinat fins a l’obrador del molí, on feia girar la roda hidràulica que movia les moles. Dins l’obrador es conserven les moles, el carcabà i la roda de fusta. L’aigua, a la sortida del carcabà, torna ser recollida per la séquia i la distribueix per les terrasses finals. Així es completa el cicle d’aprofitament d’aigua.

Els ermitans de Betlem construïren amb les seves pròpies mans bona part de les estructures i serveis de l’Ermita, entre ells el molí d’aigua, datat de principis del segle XIX i un dels més ben conservats del terme d’Artà. L’adaptació de la séquia i del desnivell per alimentar el cup confirma que el molí s’integrà en un sistema hidràulic anterior, destinat inicialment només al reg de les terrasses del fons de vall. Així, el molí seria una ampliació del sistema primitiu, realitzada a partir de l’establiment de la comunitat.

Aquest molí s’inscriu dins la tradició hidràulica de la Serra de Llevant, on conjunts com Son Morei o Els Olors, aprofitaven fonts naturals i desnivells del terreny per moure les moles.