L’accés original a l’Ermita de Betlem era un camí lateral i pedregós, obert pels primers ermitans per comunicar-se des de la vall i amb accés directe a la casa (abans de que existís la construcció de l’església).

El camí actual, ampli i flanquejat per xiprers, fou creat pels ermitans, probablement entre 1930 i 1950, amb l’objectiu d’embellir l’entrada i centrar la vista cap al portal del temple.