IAP5

IAP5

Els cultius del ermitans: oli i mel

Mel

Tot i que ja al segle XV hi ha caseres d’abelles a la possessió de Binialgorfa, fou a mitjan segle XIX quan l’Ermita de Betlem arribà a tenir-ne prop de 50, una de les majors concentracions de Mallorca. La producció de mel i cera era essencial per a l’autosuficiència dels ermitans i destaca dins el context illenc com un exemple de tradicionalitat i aprofitament dels recursos naturals.

Des de 2024 la Cooperativa d’Artà ha tornat a recuperar l’activitat apícola a l’Ermita elaborant mel i sembrant plantes d’interès mel·lífer per l’alimentació de les abelles.

Recreació digital inspirada en fonts històriques. Sense registre fotogràfic original.

Oli

Les referències documentals en tant a producció d’oli es remunten a una herència del segle XV a l’antiga possessió de Binialgorfa. Les oliveres de l’Ermita de Betlem estan agrupades en dues zones. Per una part un olivar al nord-oest de l’Església i l’altre entre la porta d’accés al recinte i la font de na Bernadeta. La varietat és Mallorquina i està empeltada damunt ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris), pràctica duta a terme a Mallorca aprofitant la rusticitat dels ullastres que naixien espontàniament.

Actualment, l’olivar s’ha recuperat amb la finalitat de tornar a entrar en producció d’oliva.