Aquesta cova de Lourdes fou construïda el 1914 pels mateixos ermitans amb pedres recollides dels terrenys més propers de l’Ermita.

Inspirats en la famosa gruta de Lourdes, a França, on, segons la llegenda, la Mare de Déu s’aparegué a Bernardeta el 1858; els ermitans decidiren aixecar aquest espai al costat de la font d’aigua, símbol de puresa, prosperitat i esperança.

L’any 1914, a la cova s’hi instal·là la imatge de la Verge de Lourdes, que fou beneïda enmig d’una gran festa amb veïns d’Artà i de tota la contrada. Poc després, s’hi afegí la figura de Bernardeta, que completa l’escena de l’aparició.

L’any següent, 1915, el conjunt devocional es va enriquir amb les imatges del Cor de Jesús i del Cor de Maria, convertint la cova en un espai d’oració més complet.

La figura de na Bernadeta que avui es contempla fou instal·lada el 1989, obra de Miquel Rigo, substituint a la de 1914.

La construcció de la Cova de Lourdes s’inscriu dins el moviment popular mallorquí de començaments del segle XX de reproduir petites grutes de Lourdes com a símbols de pietat i esperança.