Durant l’estiu de 1820, una epidèmia de pesta assolà Artà i la seva comarca, provocant la mort de quasi 1.300 persones. Els ermitans de Betlem tingueren una actuació destacada en l’ajuda dels afectats.

Sebastià de Sant Pau, superior de la comunitat, anà a servir els empestats al llatzeret de Bellpuig. Contagiat, tornà a l’Ermita i demanà als companys ermitans que li construïssin una barraca prop del cementeri per no contagiar-los. Morí allà a mitjan juliol de 1820, i fou enterrat al mateix lloc, cobert de calç, pedres i coronat per una senzilla creu. El 1915, les restes es traslladaren al cementeri de l’Ermita.