La font de l’Ermita de Betlem, popularment coneguda com a Font de na Bernadeta, fou un element essencial en la fundació i en la vida quotidiana dels ermitans, ja que assegurava l’aigua per al consum i per als horts i conreus que treballaven.

Es tracta d’una font de mina, amb una petita galeria de pedra en verd —quasi sense morter— per damunt de la qual passa l’antic camí de carro. L’aigua, que brolla de manera contínua, s’acumula en un abeurador i continua per una síquia, coberta o descoberta segons el tram, fins a arribar al safareig i al molí de l’Ermita, configurant així tot un sistema hidràulic complet.

A més del seu valor pràctic, la font és un espai de devoció i simbologia. Els ermitans construïren la cova de Lourdes just al costat de la font, que entenien com un símbol de puresa, prosperitat i esperança.

Encara avui, veïns i visitants d’Artà s’hi aturen per beure o endur-se’n aigua, mantenint viva una tradició que uneix natura, fe i memòria.